Models de treball

Psicologia del desenvolupament i neurociència

“Amb fils de llana biològics, afectius, psicològics i socials, ens passem la vida teixint-nos a nosaltres mateixos/es.”

Boris Cyrulnik

Des del camp de la psicologia del desenvolupament i les neurociències, s’han investigat diversos aspectes que es consideren rellevants per comprendre la infància i l’adolescència. Aquestes investigacions aporten un marc de referència, tant pel que fa als processos com als indicadors clínics, que ha servit per elaborar les nostres propostes d’intervenció educativa i terapèutica.

El cervell és un òrgan d’adaptació que desenvolupa les seves estructures mitjançant la interacció amb altres cervells (Siegel, 2015). La maduració del sistema nerviós, genèticament programada, és modelada per l’experiència, especialment per l’experiència interpersonal.

Per això, se situa la família com el camp central del treball i, a través de les modalitats d’intervenció, es busca potenciar els recursos relacionals i educar en l’aprenentatge de patrons d’interacció emocionalment saludables, tenint en compte aquests aspectes:

  • La família compleix la funció d’assegurar la supervivència de l’infant i el seu creixement i desenvolupament, per facilitar-li després la sortida del nucli primari estructurant nous vincles.
  • La família és l’espai on els i les infants tenen les seves primeres experiències d’interacció. Les persones cuidadores faciliten i guien el desenvolupament de l’infant mentre aquest/a creix i aconsegueix la seva autonomia. L’infant també modela, en gran manera, l’acció de les persones adultes.
  •  Les persones cuidadores regulen els estats psicobiològics presents en l’infant quan l’atenen i activen el creixement del cervell amb la disponibilitat emocional i les interaccions recíproques. El desenvolupament del cervell és un procés dinàmic que es reorganitza constantment al llarg de tot el cicle vital.
  • Els sistemes d’aferrament, predicció i comunicació són les tres funcions del cervell social. El cervell es va formant dins d’un sistema d’interconnexions que inclou l’infant, les persones cuidadores i la comunitat social més àmplia.