MODELS DE TREBALL

família
Teràpia familiar socioeducativa

És un model estructurat per la cooperativa EDUVIC per acompanyar famílies ateses en contextos socials i educatius que presenten situacions de vulnerabilitat, risc i risc greu.

Està format per diversos enfocaments sistèmics, com ara l’enfocament estratègic, que aporta eficiència per reduir l’estrès instaurat en la dinàmica familiar per la presència de símptomes en un o una membre o més de la família; l’enfocament estructuralista i la narrativa, que permeten construir comprensions noves per transformar la dinàmica relacional de la família i, per tant, generar processos de transformació i salut relacional, i la mirada de les ciències socials, que aporta coneixements i mètodes psicoeducatius que permeten a la família fer propis els recursos i capacitats que no han adquirit o integrat en el seu recorregut històric.

La teràpia familiar socioeducativa cerca una transformació relacional, emocional i cognitiva en les persones i les famílies, per mitjà d’una adequada capacitació social que apoderi i possibiliti el desenvolupament personal, familiar i social. Per aquest motiu, en destaca el caràcter promocional, preventiu i de tractament. En aquest sentit, és tan important el treball amb la família com amb els i les professionals d’altres serveis que atenen la família per garantir un acompanyament ecològic, coordinant, eficient i coherent amb les necessitats familiars i personals dels i les membres que la conformen.

El procés terapèutic familiar socioeducatiu consisteix a treballar la comprensió que la família té dels seus problemes. Generalment, són famílies amb un recorregut d’anys per diversos serveis socials i sanitaris que han significat els seus problemes relacionals i emocionals com el fruit de trastorns mentals o de patrons disfuncionals que no es poden modificar. El procés implica generar noves comprensions que els permeti mirar les situacions doloroses que viuen o han viscut com el resultat de la manca d’oportunitats en l’adquisició d’habilitats, comprensions, coneixements, capacitats, etc., que poden integrar durant el procés terapèutic i que, per tant, els permetrà assolir millores.

persona tumbada en un camilla
Teràpia integrativa i de reprocessament del trauma

“En la memòria sana, la representació d’un mateix explica la manera de viure que ens permet ser feliços. En la memòria traumàtica, una profunda ferida oberta fixa la imatge passada i enterboleix el pensament”

Boris Cyrulnik

És un model de treball que ajuda a guarir els traumes que s’han patit, independentment de quin en sigui l’origen. Quan sentim la paraula trauma, ens venen al cap guerres i violència física; hi ha moltes situacions normalitzades, però, que ens fan unes ferides profundes que empitjoren la nostra qualitat de vida i afecten les nostres relacions. El trauma és concebut com el resultat de l’exposició d’una persona a un esdeveniment estressant que sobrepassa els seus mecanismes d’afrontament. Quan passa això, la persona no pot processar i integrar aquest esdeveniment i queda afectada en l’àmbit emocional, cognitiu, relacional i fisiològic, cosa que afecta el seu desenvolupament. L’objectiu és ajudar la persona a incorporar el trauma a la seva consciència per afrontar-lo amb els seus recursos
actuals i, així, guarir les ferides emocionals que el trauma li ha generat.

La psicoteràpia integrativa de reprocessament del trauma és útil en situacions de trauma que afecten el correcte desenvolupament relacional, cognitiu, emocional i fisiològic de les persones, especialment dels i les infants i dels i les adolescents. Aquest model està fonamentat en les aportacions de les neurociències respecte del funcionament del cervell i del sistema nerviós. La teràpia integrativa i de reprocessament del trauma està molt centrada en els àmbits fisiològic i emocional, dins d’un marc en què la sintonia amb la persona i la creació d’una aliança amb el o la professional són una part essencial del tractament.

família amb cor al mig
Criança positiva i psicoeducació en funcions parentals i marentals

“Si no es cria un/a infant en l’amor, sinó que es cria en la por, no aprèn a estimar: aprèn a defensar-se”

F. Doltó

Com a model ecològic, des de la perspectiva de la parentalitat/marentalitat positiva es considera que la criança no és una tasca que s’hagi o es pugui dur a terme en solitari. Cada mare i cada pare ha de disposar d’una xarxa de recursos formals i informals que els fomenti els sentiments de competència i que incrementin les seves habilitats i els seus recursos personals. La família extensa, la xarxa d’amics i la xarxa semiinformal de la comunitat funcionen com un marc natural de contenció i de suport; els recursos institucionals han de donar resposta a les necessitats reals que tenen els pares i mares en la criança dels fills i filles.

EDUVIC · Famílies, des d’aquesta perspectiva, acompanya els pares, les mares i les persones cuidadores adultes a comprendre que el benestar psicològic dels i les infants i adolescents necessita vincles afectius estables i càlids, sensibilitat, receptivitat, un entorn estructurat, suport, una relació sostenidora, una resposta sincrònica (que implica la mentalització adequada dels estats físics i emocionals de l’infant), reconeixement (com a disposició i capacitat d’escolta i confirmació de l’experiència personal), flexibilitat i respecte envers les etapes evolutives, entre d’altres (Rodrigo, 2010).

Les competències parentals i marentals, nucli de la intervenció que es fa des d’EDUVIC · Famílies, fan referència a les capacitats pràctiques que tenen els pares i les mares per cuidar, protegir i educar els fills i les filles, assegurant-los un desenvolupament prou saludable. Aquestes habilitats es corresponen amb la plasticitat de
les mares i els pares, que els permet donar una resposta adequada i pertinent a les necessitats dels fills i filles d’una manera singular, d’acord amb les fases del seu desenvolupament. Es refereix, doncs, a una noció de parentalitat/marentalitat com una funció oberta, constitutivament dinàmica, que pot evolucionar amb el temps i l’aprenentatge de la qual és possible.

Comporta posar un accent especial en el treball amb els homes-pares per promoure la seva implicació durant la gestació i la criança dels fills i filles des del moment del naixement, com un aspecte fonamental per afavorir el bon desenvolupament dels i les infants i la consolidació de dinàmiques familiars positives i responsives.

ma empoderament
Intervenció socioeducativa empoderadora

“No em fan por les tempestes, perquè estic aprenent a pilotar la meva embarcació”.

Louisa May Alcott

El model d’intervenció socioeducativa d’EDUVIC neix de l’experiència en el treball amb infants i adolescents i amb les seves famílies, tant en l’àmbit educatiu com psicoterapèutic. Epistemològicament, el nostre model d’intervenció es fonamenta en els principis de la teràpia familiar sistèmica, el model estructural, la teràpia estratègica breu i les ciències socials.

Es tracta d’un model flexible, dinàmic, que posa en valor la capacitat que tenen les famílies per superar els problemes o les dificultats que presenten, assumint que el procés d’apoderament s’ha de promoure dins d’un context de relacions en què el o la professional, a partir de la connexió amb la família, ha de poder generar les condicions idònies perquè els o les membres aconsegueixin recobrar les capacitats que són essencials per a la família: autonomia, competència, identitat, intimitat, etc.

Implica tenir en compte les característiques socials, laborals, econòmiques i de context en què es troba la família; l’organització i l’estructura relacional que defineixen el funcionament o la dinàmica familiar; el moment vital familiar; les relacions amb la família extensa i l’entorn social; les seves expectatives, necessitats i desitjos; la seva manera de comprendre les seves dificultats i fortaleses… En definitiva, implica una intervenció molt personalitzada i molt feta a mesura que permeti donar resposta a les necessitats específiques de la família.

La intervenció socioeducativa posa en relleu la importància d’acompanyar les famílies en els processos de gestació i criança, amb l’objectiu d’afavorir el bon desenvolupament dels i les infants i la consolidació de dinàmiques familiars positives i responsives. Es tracta de donar suport al pare i la mare en l’exercici dels seus rols i funcions com a corresponsables de la dinàmica familiar i del benestar relacional, emocional, cognitiu i fisiològics dels seus fills i filles.

Amb les famílies que hi donen el seu consentiment i en les quals es detecta la necessitat, la feina de suport i acompanyament es fa també dins del domicili. Aquesta intervenció socioeducativa comporta un acompanyament actiu i participatiu des de l’exemple, consistent en actuacions dirigides a potenciar l’autonomia des d’una
marentalitat i una parentalitat positives i responsives.

grup persones
Vinculació a l’entorn – dinamització comunitària

“La convivència amb altres persones és l’habilitat que es necessita més en aquest món. Amb ella, no hi ha límits en el que les persones poden fer.”

Earl Nightingale

De manera individualitzada, es treballa amb les famílies per construir vincles de confiança amb els serveis de l’àmbit social, educatiu, sanitari i de lleure que facilitin la comunicació i la implicació de la família amb aquests serveis. Es tracta de generar una vinculació entre la família i la comunitat, amb una socialització de l’infant i l’adolescent en espais normalitzats i no segregats, fins que la família, l’infant o l’adolescent hi participi de manera autònoma. Aquestes actuacions comporten acompanyar-los a fer visites als serveis, facilitar informació que permeti comprendre el que els serveis els poden oferir i valorar els beneficis que pot brindar a la família l’ús adequat dels serveis, especialment per als i les infants, per potenciar una sociabilitat saludable.

A EDUVIC · Famílies un dels pilars de la feina amb les famílies, les parelles i les persones és la intervenció centrada en la relació amb els recursos de l’entorn. Atès que la intervenció ambiental s’ha enfocat sovint en aspectes assistencials, considerem que també és important prestar una atenció acurada al desenvolupament i
l’enfortiment dels sistemes naturals i les xarxes informals d’ajuda.

L’objectiu de la intervenció des d’aquest acompanyament és que les famílies estableixin una relació més competent i autònoma amb el seu medi, i això suposa treballar en dues dimensions:

  •  En el mateix context: la intervenció s’orientarà bàsicament a descobrir, crear i potenciar recursos de l’entorn que poden ser útils per a la família, coordinant aquests recursos al voltant de les necessitats de la família i fent possible que li siguin accessibles.
  • Amb la família: la intervenció estarà orientada a desenvolupar les característiques individuals i familiars que afavoreixen una actitud oberta cap al medi, i a oferir a les famílies informació bàsica sobre els recursos existents i sobre les formes d’accedir-hi en les millors condicions.
  • En la vinculació saludable a l’entorn es tenen en compte els diversos sistemes de recursos als quals la família s’ha de vincular per satisfer les seves necessitats i assolir els seus desitjos i aspiracions:
  • Sistema de recursos informals: format per la família extensa, els amics i les amigues, els veïns i les veïnes, els companys i les companyes de feina, etc.
  •  Sistema de recursos formals: format per organitzacions o associacions formals que tenen com a fi la promoció dels interessos dels seus i les seves membres: associacions, sindicats, juntes de veïns i veïnes, etc.
  •  Sistema de recursos socials: inclou totes les activitats públiques o accions ciutadanes voluntàries.
cap pensant
Psicologia del desenvolupament i neurociènca

“Amb fils de llana biològics, afectius, psicològics i socials, ens passem la vida teixint-nos a nosaltres mateixos/es.”

Boris Cyrulnik

Des del camp de la psicologia del desenvolupament i les neurociències, s’han investigat diversos aspectes que es consideren rellevants per comprendre la infància i l’adolescència. Aquestes investigacions aporten un marc de referència, tant pel que fa als processos com als indicadors clínics, que ha servit per elaborar les nostres propostes d’intervenció educativa i terapèutica.

El cervell és un òrgan d’adaptació que desenvolupa les seves estructures mitjançant la interacció amb altres cervells (Siegel, 2015). La maduració del sistema nerviós, genèticament programada, és modelada per l’experiència, especialment per l’experiència interpersonal.

Per això, se situa la família com el camp central del treball i, a través de les modalitats d’intervenció, es busca potenciar els recursos relacionals i educar en l’aprenentatge de patrons d’interacció emocionalment saludables, tenint en compte aquests aspectes:

  • La família compleix la funció d’assegurar la supervivència de l’infant i el seu creixement i desenvolupament, per facilitar-li després la sortida del nucli primari estructurant nous vincles.
  • La família és l’espai on els i les infants tenen les seves primeres experiències d’interacció. Les persones cuidadores faciliten i guien el desenvolupament de l’infant mentre aquest/a creix i aconsegueix la seva autonomia. L’infant també modela, en gran manera, l’acció de les persones adultes.
  •  Les persones cuidadores regulen els estats psicobiològics presents en l’infant quan l’atenen i activen el creixement del cervell amb la disponibilitat emocional i les interaccions recíproques. El desenvolupament del cervell és un procés dinàmic que es reorganitza constantment al llarg de tot el cicle vital.
  • Els sistemes d’aferrament, predicció i comunicació són les tres funcions del cervell social. El cervell es va formant dins d’un sistema d’interconnexions que inclou l’infant, les persones cuidadores i la comunitat social més àmplia.
vincle
Teoria de l’aferrament – vincle

“La confiança en la figura de l’aferrament és la base d’una personalitat estable i segura.”

John Bowlby

La teoria de l’aferrament, formulada per John Bowlby, concep el vincle com el primer sistema que desenvolupa l’ésser humà per assegurar la seva supervivència. A través d’aquest nexe primari, l’infant es manté vinculat/da amb els seus cuidadors/es, que cobreixen les seves necessitats afectives, de protecció i cures. L’estat de
seguretat, ansietat o por d’un o una infant és determinat en gran mesura per l’accessibilitat i la capacitat de resposta de la seva principal figura d’afecte. L’aferrament es defineix com una vinculació afectiva intensa i duradora, de caràcter singular, que es duu a terme i es consolida entre dues persones ja des d’abans
del naixement.

Des del naixement, l’infant té la capacitat fonamental de relacionar-se socialment. Desenvoluparà aquesta capacitat, però, si hi ha alguna persona cuidadora primària disponible per establir aquesta relació social. L’infant neix en un estat d’indefensió tan gran que, per sobreviure, constituir-se en ésser humà i fer créixer la seva potencialitat genètica, necessita altres persones que el o la proveeixin de tot el que li és necessari. Així doncs, les experiències afectives amb les persones cuidadores primàries durant els primers anys de vida tenen una influència determinant en el seu desenvolupament cognitiu, social i emocional.

Mary Ainsworth i Sylvia Bell van diferenciar entre aferrament segur i aferrament insegur. L’aferrament segur es construeix quan les persones cuidadores estan en contacte i en sintonia amb les necessitats de l’infant, afavorint la seva exploració de l’entorn i permetent el desenvolupament del joc, el contacte amb els o les
progenitores i les activitats socials. L’aferrament insegur, en canvi, és el resultat de disrupcions repetides al llarg del temps i de l’acomodació de l’infant a les conductes negligents.

resiliència
Resiliència

“No són els més forts o fortes de l’espècie els o les que sobreviuen, ni els/les més intel·ligents. Sobreviuen els/les més flexibles i adaptables als canvis.”

Charles Darwin

La resiliència personal és la capacitat dels éssers humans per adaptar-se a situacions adverses i superar-les. No només depèn de factors individuals, sinó també de factors familiars, comunitaris i culturals. No es tracta d’una qualitat estàtica ni immutable, és un procés dinàmic i canviant, que es manifesta davant de determinades exigències externes o internes.

La resiliència familiar es defineix com un conjunt de processos de reorganització de significats i comportaments que activa una família sotmesa a estrès per recuperar i mantenir nivells òptims de funcionament i benestar, equilibrant els seus recursos i les seves necessitats familiars (Gómez i Kotliarenco, 2010). La resiliència no es concep només com una capacitat personal de protecció, sinó com un engranatge relacional i ecosistèmic que permet trobar oportunitats on hi podria haver deteriorament o estancament.

Des d’aquest enfocament, es planteja que hi ha factors de protecció que funcionen com un escut per mantenir la salut relacional sota condicions d’estrès. Les recerques sobre resiliència demostren el paper central de la família en la protecció psicològica de l’infant davant les experiències traumàtiques.

Aquest concepte és un dels eixos centrals, en totes les modalitats d’acció educativa, social i psicoterapèutica, a EDUVIC · Famílies. És present en totes les accions de promoció del benestar emocional, tant en les intervencions destinades a la reparació terapèutica del sofriment emocional, com en les intervencions destinades a
l’acompanyament de les competències parentals/marentals.

icona sexe
La perspectiva de gènere

“El problema del gènere és que prescriu com hem de ser, en lloc de reconèixer qui som.”

Chimamanda Ngozi Adichie

Els desequilibris i les desigualtats detectades entre homes i dones a la societat tenen el seu reflex en l’àmbit familiar i sovint són la font, principal o secundària, de determinades dificultats relacionals, conflictes de convivència, situacions d’exclusió social o vulnerabilitat i de violència. Atès que la perspectiva de gènere és un aspecte transversal, present en el funcionament familiar en els diferents contextos en els quals es desenvolupa, aquesta perspectiva té un paper prominent en els serveis que gestiona EDUVIC · Famílies. Totes les activitats que hi són previstes disposen, tant pel que fa al contingut com a la metodologia, d’eines i estratègies d’intervenció específiques per prevenir, detectar o tractar desequilibris i desigualtat vinculats amb el gènere, en tots els àmbits: familiar, individual, grupal i comunitari.

Aquesta tasca es concreta:

  • En la detecció i la derivació de famílies i persones a serveis especialitzats, si escau.
  • En els tallers educatius i terapèutics, s’aborden aspectes com la sensibilització envers la igualtat de gènere i d’oportunitats, els micromasclismes, l’ús del llenguatge no sexista, el bon tracte, etc.
  • En els espais terapèutics, s’analitzen les relacions de poder que poden estar instaurades per raons de gènere i la implicació que tenen en el funcionament familiar i de parella, i s’acompanya les persones en els processos de canvi necessaris per assolir un equilibri relacional saludable, lliure de desigualtats vinculades amb el gènere.
kisspng-professional-certification-computer-icons-quality-smk-fomra-institute-of-technology-5b6ab71e9e1015.0926978215337203506474
Qualitat en la gestió
4395348
Responsabilitat social