Criança positiva i psicoeducació en funcions parentals i marentals

“Si no es cria un/a infant en l’amor, sinó que es cria en la por, no aprèn a estimar: aprèn a defensar-se”

F. Doltó

Com a model ecològic, des de la perspectiva de la parentalitat/marentalitat positiva es considera que la criança no és una tasca que s’hagi o es pugui dur a terme en solitari. Cada mare i cada pare ha de disposar d’una xarxa de recursos formals i informals que els fomenti els sentiments de competència i que incrementin les seves habilitats i els seus recursos personals. La família extensa, la xarxa d’amics i la xarxa semiinformal de la comunitat funcionen com un marc natural de contenció i de suport; els recursos institucionals han de donar resposta a les necessitats reals que tenen els pares i mares en la criança dels fills i filles.

EDUVIC · Famílies, des d’aquesta perspectiva, acompanya els pares, les mares i les persones cuidadores adultes a comprendre que el benestar psicològic dels i les infants i adolescents necessita vincles afectius estables i càlids, sensibilitat, receptivitat, un entorn estructurat, suport, una relació sostenidora, una resposta sincrònica (que implica la mentalització adequada dels estats físics i emocionals de l’infant), reconeixement (com a disposició i capacitat d’escolta i confirmació de l’experiència personal), flexibilitat i respecte envers les etapes evolutives, entre d’altres (Rodrigo, 2010).

Les competències parentals i marentals, nucli de la intervenció que es fa des d’EDUVIC · Famílies, fan referència a les capacitats pràctiques que tenen els pares i les mares per cuidar, protegir i educar els fills i les filles, assegurant-los un desenvolupament prou saludable. Aquestes habilitats es corresponen amb la plasticitat de
les mares i els pares, que els permet donar una resposta adequada i pertinent a les necessitats dels fills i filles d’una manera singular, d’acord amb les fases del seu desenvolupament. Es refereix, doncs, a una noció de parentalitat/marentalitat com una funció oberta, constitutivament dinàmica, que pot evolucionar amb el temps i l’aprenentatge de la qual és possible.

Comporta posar un accent especial en el treball amb els homes-pares per promoure la seva implicació durant la gestació i la criança dels fills i filles des del moment del naixement, com un aspecte fonamental per afavorir el bon desenvolupament dels i les infants i la consolidació de dinàmiques familiars positives i responsives.